Situació geogràfica
El Sultanat d’Oman se situa al sud-est de la península aràbiga, entre els Emirats Àrabs Units, l’Aràbia Saudita i el Iemen. Al nord del país, Oman compta amb dos enclavaments dintre dels Emirats Àrabs Units: Madha i la península de Musandam, la qual és la riba sud de l’important Estret d’Ormuz.
Breu història
La zona ha estat poblada des de la prehistòria, quan la península aràbiga estava convertint-se en una zona plena de vegetació. Per les costes del que avui en dia coneixem com Oman hi han passat diversos imperis de l’antiguitat, com ara l’Imperi Persa Aquemènida, l’Imperi Part Arsàcida o l’Imperi Neo-Persa Sassànida. Les costes i l’interior omanita van anar sent, poc a poc, poblades per pobles de parla semítica provinents del centre i l’oest de la península.
Durant les Guerres de l’Apostasia (حروب الردة) posteriors a la mort del profeta Muhàmmad es consolida l’Islam a la regió. Cap a la meitat del segle VIII, després de la caiguda del Califat Omeia a causa de la revolta Abbàssida, s’estableix a l’interior de l’actual país l’Imamat d’Oman, el qual va tenir continuïtat fins que al segle XX s’uní amb el Sultanat de Masqat.
A principis del segle XVI l’Imperi Portuguès va assentar-se a la zona, convertint en vassalls el Regne d’Ormuz, establert a l’illa del mateix nom, i les costes al nord i al sud de l’Estret d’Ormuz. Al llarg dels següents 150 anys, tant l’Imperi Persa Safàvida com l’Imamat d’Oman van aconseguir fer fora a l’invasor portuguès. L’Imamat d’Oman va establir-se, llavors, com una potència marítima a l’oceà índic, comerciant entre l’Àsia i la costa Est d’Àfrica.
Els omanites van estendre el seu imperi a la costa Suahili i l’Arxipèlag de Zanzíbar, a les actuals Kènia i Tanzània i, temporalment, també a les actuals costes de l’Iran i del Pakistan. A Zanzíbar els omanites van establir el seu principal port per al comerç d’esclaus a l’Est d’Àfrica. Poc a poc, des del segle XVIII, l’Imperi Britànic va establir-se a la regió, oferint protecció al Sultanat de Masqat a canvi de tractats comercials favorables. Tot i que el Sultanat de Masqat sempre va ser teòricament sobirà, a la pràctica estaven subordinats a l’Imperi Britànic.
L’any 1920 es signà el Tractat de Sib, pel qual es garantia l’autonomia de l’Imamat d’Oman, a l’interior, i la sobirania del Sultanat de Masqat a la costa. Al 1954, el Sultà Saïd bin Taimur, recolzat pels britànics, va atacar i conquerir els territoris de l’Imamat d’Oman. L’any 1970, el fill del sultà Saïd, Qabús bin Saïd, destronà el seu pare en un cop d’Estat mitjançant l’ajuda del Regne Unit.
Al 1968 l’Imperi Britànic va anunciar que abandonaria la seva presència al Golf Pèrsic a l’any 1971, però degut a la naturalesa informal de la relació entre el Sultanat de Masqat i Oman i l’Imperi Britànic, aquests van seguir ajudant a les autoritats omanites fins a acabar amb la Rebel·lió de Dhofar al sud del país, l’any 1975.
Territori i població
Amb 309.500 km2 és el tercer Estat més gran a la península aràbiga, després de l’Aràbia Saudita i el Iemen. Com la resta dels seus veïns, la immensa majoria del país és desert i la resta, muntanya. En quant a població, el país compta amb una població estimada de 4.445.000 habitants, essent el tercer menys poblat de la zona. Oman és un país amb molta població jove, amb una edat mitjana de 25 anys. El 85% de la població viu en àrees urbanes, vivint aproximadament la meitat de la població a la capital, Masqat, o els seus voltants. Aproximadament un 45% de la població resident a Oman son estrangers, provinents de països de la zona, com Pakistan, India, o Iran, o de més llunyans, com ara Filipines, Bangladesh o Marroc.