Oman és una monarquia absoluta i el seu titular el Sultan Haitham bin Tariq al Saïd, qui l’any 2020 va succeïr al seu difunt cosí Qabús bin Saïd al Saïd, figura clau a la història moderna del país. Haitham ocupà llocs gubernamentals amb anterioritat, havent sigut Secretari general del Ministeri d’Afers Exteriors i Ministre de Patrimoni Cultural.
El Consell d’Oman es compon del Consell d’Estat (cambra alta) i del Consell Consultiu (cambra baixa). El Sultan escull els 85 consellers de la cambra alta, mentre que els 86 de la cambra baixa són escollits per sufragi universal cada 4 anys. Els partits polítics estan prohibits. No existeix la iniciativa legislativa, fent del Consell un òrgan consultiu. La independència del poder judicial està garantida per la Constitució, sotmesa només a la llei.
Segons el Fragile States Index, Oman gaudeix l’any 2020 d’una estabilitat similar a la d’Estats com França, Espanya o Itàlia.
L’economia es basa en els hidrocarburs presents al subsòl. La immensa majoria dels ingressos de l’Estat depenen de les exportacions dels hidrocarburs (més del 77%), tot i que en els últims anys, degut a la caiguda dels preus del petroli, han començat a diversificar l’economia, centrant-se en el turisme, la logística, la minería, la manufactura i l’aqüicultura.
El PIB en ppa per a l’any 2019 se situava en 141.824 millons de dòlars, segons dades del Banc Mundial, una xifra modesta comparada amb els seus veïns productors d’hidrocarburs, i per càpita en ppa estava als volts dels 28.500 dòlars, com Turquia o Rússia. El seu IDH és de 0,834, Molt Elevat.
La força de treball global es componia, el 2017, d’un 81% de persones estrangeres. El 88% d’aquesta força de treball es componia d’homes i amb un nivell educatiu baix en ambdós sexes. En el sector públic, només un 15,7% de la força de treball estava composta d’estrangers, però dues terceres parts d’aquests tenia educació superior. En el sector privat, les persones estrangeres suposen el 86% de la força de treball.
La taxa d’atur per a l’any 2020 amb prou feines arribava al 2,6% per al total de la força de treball, però la taxa d’atur juvenil entre els nacionals puja fins al 50%.
El suborn no és una pràctica habitual i la corrupció no suposa un risc per a empreses negocis. Hi ha legislació anti-corrupció en vigor que l’executiu implementa, però tot i així, s’hi han detectat casos de corrupció en licitacions públiques.
S’hi estimen 4.445.000 habitants, altament urbanitzats (85% hi viu en àrees urbanes) i una edat mitjana de 25 anys. Aproximadament el 45% de la població són estrangers.
La major part d’estrangers procedeixen de països asiàtics; el 85% procedents de l’Índia, Bangladesh i Pakistan. Hi ha un fort component de gènere respecte a la població migrant: mentre que la majoria de migrants provinents dels països mencionats són homes, la majoria de persones provinents de Filipines, Indonèsia o Sri Lanka són dones dedicades majorment a tasques de la llar.
La forta presència de migrants al país i la seva preponderància en el mercat laboral s’expliquen per la manutenció per part del Govern dels seus nacionals durant dècades mitjançant subsidis o el sector públic, sufragats a través del benefici dels hidrocarburs. Un dels principals reptes a curt termini per Oman és la incorporació dels seus nacionals a la força de treball.
La immensa majoria de la població és musulmana, essent la branca majoritària l’Ibsadisme. Constitucionalment és un país islàmic. Existeix la llibertat de culte sempre que aquesta no atempti contra l’ordre públic o contradigui la moral. Es permet la pràctica de fes diferents a l’Islam en els llocs especialment designats. Aquesta llibertat no inclou el proselitisme en llocs públics.
Oman no forma part de tractats internacionals considerats clau en la protecció dels Drets Humans. Al 2020 entrà a formar part del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, de la Convenció Contra les Tortures i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes i Degradants i de la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones Contra les Desaparicions Forçoses, amb reserves respecte l’articulat.
La llibertat d’expressió està restringida respecte a crítiques o ofenses al Sultà, la religió i l’Estat. No existeix llibertat d’associació i de reunió. El codi penal persegueix i castiga el col·lectiu LGBT i aquest pateix discriminació a nivell social. Tot i reduir-se en els últims anys, encara hi ha discriminació cap a la dona.
Situat al sud-est de la península aràbiga, comparteix fronteres amb Iemen, Arabia Saudita i Emirats Àrabs Units, dins dels quals hi té els enclaus de Madha i la península de Musandam, la qual forma part de la riba sud de l’Estret d’Hormuz. En front la costa nord hi ha Iran, al nord-est Pakistan, i al Sud Somàlia. El Sultanat destaca pel seu perfil baix i neutral, mantenint bones relacions amb tota la regió, incloent Arabia Saudita i Iran, i també amb els Estats Units. El bon saber fer diplomàtic d’Oman es deu al difunt Sultà Qabús i queda per veure si el Sultà Haitham estarà a l’alçada dels reptes futurs.
La infraestructura digital és una qüestió pendent i un repte que haurà d’afrontar el país per millorar la competitivitat de les empreses estatals, tant per a la millora de la seva eficiència com per a la millora del preu de venda d’actius estatals per contrarestar els dèficits pressupostaris.
El Global Peace Index situa Oman com el quart Estat més segur de la regió MENA, un nivell de seguretat similar al de França.
No hi ha presència d’organitzacions terroristes al país, tot i que la llibertat de moviment de la que han gaudit aquestes al Iemen suposi un risc relatiu d’infiltració al Sultanat.
El radi d’acció de la pirateria somali a la zona també suposa un risc per a la seguretat de les rutes marítimes properes. Tot i així, la presència de pirateria disminueix a mesura que es navega més a prop de les costes omanites.