Oman (i III)

Drets Humans

Oman no forma part d’alguns dels tractats internacionals considerats claus en la protecció dels Drets Humans, com ara el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics o el Pacte Internacional per a la Protecció dels Drets de tots els Treballadors Migrants i dels seus Familiars. A l’abril del 2020 va entrar a formar part del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, al juny del mateix any a la Convenció Contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants i a la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones Contra les Desaparicions Forçoses. En tots tres casos, amb reserves respecte part de l’articulat. 

Al país existeixen restriccions a la llibertat d’expressió pel que fa a la crítica o ofenses al sultà, la religió i l’estat. També hi ha restriccions a la llibertat d’associació i de reunió enfocades a combatre els principis polítics, econòmics, socials o de seguretat de l’Estat.

Legislació i orientació sexual al món. Oman se sitúa entre els pitjors països pel que fa a la protecció del col·lectiu LGTB, tot i no tenir-hi instaurada la pena de mort. Mapa elaborat per Álvaro Merino per a elordenmundial.com.

El codi penal omanita persegueix i castiga amb presó el sexe entre persones del mateix sexe, el transformisme, així com pràctiques relacionades amb aquestes, com per exemple la distribució de contingut que atempti contra la moral pública. Aquestes prohibicions es fan complir. La discriminació cap al col·lectiu LGBT és estesa dins de la societat omanita. 

Pel que fa a la situació de la dona al país, l’Índex de Desigualtat de Gènere elaborat per Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament, atorga al país una puntuació de 0,304 per a l’any 2018. Aquest índex s’elabora tenint en consideració la salut reproductiva, l’apoderament de la dona i la seva participació en el mercat laboral; quant més baixa és la puntuació, menys desigualtat de gènere hi ha al país. En els últims anys, segons aquest índex, la desigualtat ha anat disminuint poc a poc. A nivell mundial, aquesta puntuació situa al país com el 47é menys desigual. Oman va accedir a la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW) al 2006 amb reserves respecte de les provisions no d’acord amb amb la xaria.

Tot i les millores de la situació de la dona al país en els últims anys, encara hi ha camí per recórrer. A nivell legal, hi ha diverses discriminacions cap a la dona, com per exemple el fet de no transmetre la nacionalitat a la seva descendència o espos si aquest és estranger de la mateixa forma que podria fer-ho un home omanita. Al 2018 encara no hi havia legislació respecte la violència domèstica, ni tipificació criminal de les violacions dins del matrimoni; l’avortament està prohibit en totes les situacions, inclòs per a dones que han estat violades; l’adulteri està penat amb presó, igual que les relacions fora del matrimoni. Tot i que l’edat legal mínima per a casar-se és de 18 anys, un jutge pot aprovar matrimonis amb membres menors d’edat si entèn que és beneficiós.

Relacions Internacionals

Oman és un país que destaca per ser dels pocs països de la regió amb relacions normalitzades amb el gran rival de l’Aràbia Saudita, la República Islàmics d’Iran. Sota el regnat del Sultà Qabus, Oman va destacar per una política internacional equilibrada, basada en la resolució de conflictes. El Sultanat d’Oman no només no va participar en el bloqueig que Aràbia Saudita i d’altres països àrabs aliats seus van imposar a Qatar, sinó que, a més, va millorar les seves relacions tant diplomàtiques com comercials amb ells. L’únic conflicte territorial que té Oman amb els seus veïns és amb els Emirats Àrabs Units i la península de Musandam, un enclau omanita en territori dels Emirats. 

Oman va tenir un rol clau en l’acord nuclear entre Iran i els Estats Units d’Amèrica, i ha servit sovint com a intermediari entre aquests dos Estats. De la mateixa manera, Oman ha jugat un paper sempre constructiu pel que fa a les relacions dels països àrabs amb Israel. Per últim, mentre l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units formen part del conflicte al Iemen, Oman ha estat reconegut per Nacions Unides pel seu paper per ajudar a la població iemenita, de la qual n’alberga desplaçats pel conflicte. 

Tot i ser un país productor de petroli, Oman no forma part de la OPEP.

Economia

Igual que altres països de la zona, l’economia d’Oman es basa molt en els hidrocarburs presents al seu subsòl. La immensa majoria dels ingressos de l’Estat depenen de les exportacions de petroli i de gas, però en els últims anys, degut a la caiguda dels preus del petroli, han promogut la diversificació de la seva economia, centrant-se en el turisme, la logística, la minería, la manufactura i l’aqüicultura . 

El seu Producte Interior Brut en paritat de poder adquisitiu l’any 2018 rondava els 204 mil milions de dòlars, resultant en un PIB per càpita de més de 47.366 dòlars. L’Índex de Desenvolupament Humà d’Oman és de 0.834, considerat com a Molt Elevat.

Composició de les exportacions omanites per a l’any 2017.

Societat

El sultanat d’Oman compta amb una població estimada de 4.445.000 habitants, una edat mitjana de 25 anys i una població altament urbanitzada (85% viu en àrees urbanes, la meitat de la població a la capital i rodalies). Aproximadament el 45% de la població resident al país són estrangers.

La major part de les persones migrants a Oman procedeixen de països asiàtics amb els que, al llarg de la seva història, el Sultanat s’hi ha relacionat, ja fos mitjançant el comerç, incloent el tràfic d’esclaus, o mitjançant la pirateria. L’any 2017, el 37,3% de les persones residents estrangeres al país provenen de l’Índia, el 35% de Bangladesh i el 13,1% de Pakistan. Hi ha, però, un fort component de gènere pel que fa ala població migrant al Sultanat. Mentres que la majoria de persones amb origen en els tres països mencionats són homes, la majoria de les provinents de Filipines, Indonèsia o Sri Lanka són dones que es dediquen, principalment, a tasques de la llar i la servitud.

La forta presència de persones migrants al país, així com la seva preponderància en el mercat laboral s’expliquen pel fet que el Govern ha mantingut durant dècades a la seva població local, ja fos mitjançant subsidis o ja fos mitjançant posicions innecessàries en el sector públic. Fins fa poc tot això va ser possible gràcies als beneficis dels hidrocarburs, però avui en dia ja no és possible. Un dels principals reptes a curt termini d’Oman és la incorporació de la seva població autòctona a la força de treball. Per aquesta raó, entre d’altres, el Govern ha començat a diversificar l’economia.

Ràtio per sexe (homes/100 dones) de la població estrangera a Oman

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *